Un mes

Un mes. Quasi ha passat un mes des del meu inici en aquest nou destí i encara no m’ho crec.

Tanque els ulls i recorde totes les vivències viscudes al llarg d’aquest temps. Tanque els ulls i recorde tots els moments què m’han regalat els meus alumnes. Tanque els ulls i recorde tot allò què he aprés, tant positiu com per a millorar com a docent. Tanque els ulls, i fins i tot, recorde l’aroma de la meua aula, del centre. Aroma a aprenentatge, a coneixements, a diversió, a amistat, a respecte i tolerància. Aroma a jocs, a llibres, a ganes, il·lusió i motivació. En definitiva, aroma a VIDA.

Aquest mes ha sigut un dels més especials de la meua vida. He pogut créixer com a docent i com a persona alhora.

I sabeu què? Sóc feliç. A l’escola sóc molt feliç. Què dic molt! Moltíssim! Sé que com totes les professions, tindré dies roïns i dies bons, dies tristos i dies alegres, dies cansada i dies descansada...però malgrat això, em considere la persona més afortunada del món per fer allò que m’agrada.

En aquest mes, he conegut a companys/es meravellosos/es, he anat de dinaret cada dijous a la llar dels jubilats del poble, he fet pinya amb l’equip docent i directiu del centre, he ampliat els meus coneixements sobre els patis coeducatius i actius, m’he tacat de pintura per pintar jocs al pati, he creat molts materials, m’he “menjat en creïlles” les fundes de plastificar, he hagut de tirar mà a llibres de formació per tal d’ampliar els meus coneixements, he programat, m’han trastocat la programació...

I sabeu què? Fer 170km al dia, 340km a la setmana i 1.360km al mes, han valgut la pena. Tots eixos KM han valgut molt la pena per fer feliç i ensenyar a aprendre, i sobretot per fer-me feliç i ensenyar-me a mi a ser millor docent i persona.

Tant de bo continue tot així!

Ai... Acabe d’adonar-me... He escrit la publicació en valencià!! Això ja ve de sèrie... Per què serà?

Fins prompte!